"Matins de març on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornarem, verges en el silenci,
a l'esperança del primer dia del món!"
Màrius Torres
Com una claror imperceptible
que s’arrela al nostre pit
arribarà un moment de pau,
de calma i serenitat
que farà que tota la foscor
trobada al nostre camí
no sigui més que l’ombra
que s’aferra als nostres passos.
I així continuarà la vida
sense núvols torbant aquest blau
que ens empassa de mica en mica
com a ocells que obren les ales.
I volarem com no ho hem fet mai,
esgarraparem el cel, i les cales
i empaitarem ones a la mar,
fugint de normes i prejudicis
d’una societat que no ens deixa volar.
Muchos necesitamos creer en ese momento y cada uno de nosotros, a su manera lucha por ello, aunque a veces la esperanza se nos escape... ella siempre vuelve. Gracias por este bello mensaje.
ResponderEliminar3
ResponderEliminar¿Casualidad?
Eliminar