Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...

"—Sou boniques, però sou buides —continuà dient—. Ningú no pot morir per vosaltres. Un que tot passant veiés la meva flor, la que jo tinc, de segur que la trobaria semblant a vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar. Puix que és la meva rosa.
I va tornar cap a la guineu.
—Adéu —digué.
—Adéu —digué la guineu—. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
—Tot el que és essencial és invisible als ulls —repetí el petit príncep per tal de recordar-se'n.
—És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important.
—És el temps que he perdut per la meva rosa... —féu el petit príncep per tal de recordar-se'n.
—Els homes han oblidat aquesta veritat —digué la guineu—. Però tu no l'oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa.
—Sóc responsable de la meva rosa... —repetí el petit príncep, per tal de recordar-se'n."

Antoine de Saint-Exupéry


La meva rosa...