"I si jo conec una flor única en tot el món, que no es troba enlloc més fora del meu planeta, i que un xai pot destruir, així, d'una mossegada, un matí, sense ni adonar-se del que fa, això no n'és, d'important!
Es posà vermell, i després continuà:
- Si algú estima una flor de la qual només existeix un sol exemplar entre tots els milions i milions d'estels, això li basta per fer-lo feliç quan els mira. I pensa: «La meva flor és per allà dalt...». Però si el xai es menja la flor, per a ell, és com si, d'un cop, tots els estels s'apaguessin! I això no n'és, d'important!
No va poder dir res més. Esclatà en sanglots. Era fosca nit. Jo havia deixat les eines. Me'n reia del martell, del cargol, de la set i de la mort. En un estel, en un planeta, el meu, la Terra, hi havia un petit príncep que calia consolar! El vaig prendre en braços. El vaig bressolar. Li vaig dir: «La flor que estimes no està pas en perill... li dibuixaré un morrió, al teu xai... dibuixaré una cuirassa per a la teva flor... jo...». No sabia pas massa el que havia de dir. Em sentia poca-traça. No sabia com guanyar-me'l, on anar-lo a trobar... que n'és, de misteriós, el país de les llàgrimes!"
El Petit Príncep
No hay comentarios:
Publicar un comentario